El dia 24 de juliol de 2021 a les 15:18 s’inicia un incendi de vegetació a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) que ràpidament s’estén per camps de sembrat. La columna de fum es fa visible ràpidament des del municipi. 

Els bombers voluntaris de la Llacuna hi treballen des del primer moment, juntament amb 48 dotacions terrestres i 12 mitjans aeris, a més, de nombrosos efectius de les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal).

Als voltants de les 6 de la tarda, l’incendi ja afecta el municipi anoienc de Bellprat i s’informa de les primeres xifres d’afectació: 111 hectàrees agrícoles cremades i 15 hectàrees de massa forestal. La intensitat del foc obliga a tallar el trànsit de les carreteres de la zona, a confinar el nucli de Bellprat i a desallotjar algunes masies.

Les cendres empeses pel vent arriben al nostre poble. Els pagesos s’afanyen a llaurar els camps, alguns d’ells encara per segar, per a intentar frenar l’avanç de l’incendi.

Als voltants de 2/4 de 9 del vespre, el foc continua cremant sense control i avançant per la Serra de Queralt cap al sud-oest. Des de la Llacuna es veuen perfectament les flames del cap de l’incendi, que ja porta cremades 153 hectàrees dels municipis de Santa Coloma de Queralt, Les Piles i Bellprat. Mentrestant es continuen sumant efectius d’extinció que arriben a les 60 dotacions terrestres i als 12 mitjans aeris.

El foc s’eixampla i obliga a evacuar 50 persones de Santa Maria de Miralles, 20, de Bellprat i 12, de Sant Martí de Tous.

Amb l’arribada de la nit, les imatges des de La Llacuna són encara més impactants. Tota la part visible de la Serra de Queralt i la Serra de Miralles està en flames i s’escolten les primeres detonacions de bombes que van quedar abandonades durant la Guerra Civil i que el foc fa explotar.

A mitja nit, s’informa que els equips d’extinció treballen en una àrea aproximada de 1000 hectàrees i amb una llargada de 7,5km. La superfície cremada és de 800 hectàrees.

El dia 25, la Llacuna es desperta amb una imatge totalment canviada, la Serra de Queralt i la Serra de Miralles completament cremades. L’incendi que ha cremat durant tota la nit  afectant una superfície de 1100 hectàrees amb flancs (zones laterals de l’incendi) de 10 quilòmetres i un front de 2 quilòmetres. Les flames afecten la zona de l’Agulla Grossa i el Grony de Miralles i la superfície cremada dins la comarca de l’Anoia augmenta significativament. Gairebé 100 dotacions terrestres i 15 d’aèries treballen per frenar l’avanç del foc. A aquestes s’hi sumen 26 dotacions de la Unitat Militar d’Emergències (UME) del govern espanyol.

A primera hora de la tarda, els Agents Rurals informen de gairebé 1300 hectàrees cremades entre massa forestal, agrícola i urbana. Gran part d’aquesta superfície es troba dins de l’Espai d’Interès Natural del Sistema Prelitoral Central i els municipis afectats (de més a menys) són Bellprat, Santa Maria de Miralles, Les Piles, Santa Coloma de Queralt i Pontils.

Per prevenció es desallotgen més masies de Sant Martí de Tous i la casa de colònies “La Censada” de Santa Margarida de Montbui. L’incendi continua cremant fora de control.

A la tarda les condicions meteorològiques no són gens favorables i la columna de fum torna a créixer amb unes dimensions considerables. El foc avança cap a Sant Martí de Tous on obliga a desallotjar una urbanització.

A primera hora del vespre és quan l’incendi provoca un gran pirocúmul que obliga a canviar el comportament de l’extinció. Amb les altes temperatures del foc, la humitat de la vegetació s’evapora sobtadament i fa que aquest vapor, ajudat per l’aire calent de l’incendi, s’enfili ràpidament. Al tocar amb l’aire més fred de les capes més altes, el vapor es condensa i crea aquest núvol. 

El perill imminent que aquest pirocúmul es desplomi i provoqui forts vents a la zona de l’incendi, fa que tots els mitjans d’extinció s’hagin de retirar momentàniament per evitar danys personals. Aquest perill provoca el confinament de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. També obliga a afegir a la llista de les carreteres tallades la C-37, entre Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui.

Tal i com estava previst, el pirocúmul col·lapsa, provocant forts vents a la zona de l’incendi (es registra un cop de vent de 98km/h en una de les estacions meteorològiques que porten incorporades alguns camions de bombers) que en 30 minuts ha fet que el foc avanci 3,7km i 200 hectàrees cremades més.

Un cop passat aquest moment de perill, els mitjans d’extinció es tornen a incorporar a un incendi que continua cremant sense control i amb una superfície de 1372 hectarees cremades.

Durant la nit, els equips d’extinció aconsegueixen estabilitzar (el foc continua actiu però no supera la capacitat d’extinció) un 90% del perímetre de l’incendi i a primera hora del matí del dia 26, s’aixeca el confinament als municipis de Sant Martí de Tous, Santa Maria de Miralles i Bellprat, al mateix moment que s’obre el trànsit a totes les carreteres que estaven tallades.

Al matí comença a ploure a tota la zona de l’incendi. Una precipitació que permet que l’incendi es declari com a estabilitzat a primera hora de la tarda i com a controlat (el foc ja no avança) a dos quarts de nou del vespre.

Amb aquest avenç en l’extinció es retiren la major part dels efectius destinats a la zona, quedant durant els dies posteriors una cinquantena de dotacions i 3 mitjans aeris per treballar en petites represes a l’interior del perímetre.

A causa de les altes temperatures, les petites represes seran presents durant els següents dies, fet que obliga a mantenir permanentment algunes dotacions de bombers vigilant la zona.

Finalment, el 19 d’agost, 26 dies més tard de l’inici de l’incendi, el foc es dona per extingit.

En total s’ha cremat una superfície de 1657 hectàrees, afectant 6 municipis d’entre la Conca de Barberà i l’Anoia: Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Maria de Miralles, Les Piles, Santa Coloma de Queralt i Pontils.